La dansa és una balanç mental i físic, un canal d’expressió. Els especialistes asseguren que la dansa engega la ment i el cos. És una activitat que enforteix l’autoestima de nens i nenes i desperta la sensibilitat per altres tipus de cultura. En les escoles que ensenyen dansa predomina el sexe femení; poc nens s’involucren en aquesta activitat. Cal conèixer els beneficis de la dansa en els nens, per a ambdós sexes l’aprenentatge del ballet no afecta a l’ètica ni posa en risc la sexualitat del nen. És necessari impulsar l’estudi de la dansa en els nens. Els tabús o la ingnorància són les raons per les quals els pares no permeten als seus fills involucrar-se en l’aprenentatge de la dansa. No importa si és nen o nena, aquesta disciplina els ajuda a adquirir seguretat i caràcter per vèncer la por escènica, com també facultat per prendre decisions. Els nens també poden practicar la dansa, no és una activitat només per al sexe femení. Els nens que s’eduquen en la dansa adquireixen coneixements generals i en el futur poden parlar sense temor d’arts plàstiques, música i teatre i altres manifestacions culturals. A més de l’enriquiment cultural i desenvolupament físic, adquireixen beneficis biològics. El fet simple de realitzar exercicis d’escalfament abans de classes, per evitar futures lesions, es converteix en educació perquè ho aplicaran en el seu radi d’acció: casa i escola. La pràctica del ballet no ha de ser una forma per mantenir ocupat en alguna cosa els fills. Heu de saber que els permet adquirir independència, creativitat i seguretat.